Després parlem de les pel·lícules que el doctor filmava per escenaris del país que han desaparegut; de les marededeus romàniques originals i de les que el Sergi venia als turistes; dels llibres antics i dels que acaben de publicar els autors joves que segueix amb plaer. De la generositat i estima amb què sempre ens ha tractat quan li hem demanat una col·laboració. Parlem i riem molt, com ho fèiem al taller d’Aixovall, a sota de la parra o davant de Santa Filomena.
Si cada cop que el Sergi ens regala una reflexió, un pensament o una història, jo l’apuntés en una llibreta, tindria material per escriure un munt de relats i no hauria de patir gens per la gasiveria de les muses. M’agrada, però, escoltar-lo sense cap distracció, conscient que són moments irrepetibles. Algun cop pateixo perquè segur que oblidaré molts detalls de les converses, però aviat m’assossego. Som tants els amics i deixebles que passem per casa seva a la recerca de moments de felicitat i de píndoles de saviesa, que segur que entre tots conservem memòria completa.
Només vaig prendre notes un dia per mirar de resoldre el dilema que ell mateix ha anat alimentant quan se li demana si es considera més un artesà o un artista (i que sembla haver resolt definitivament considerant-se un simple obrer de les belles arts). Fa unes setmanes vaig penjar a les xarxes la foto de la ceràmica que, amb el seu fill Roger, em van fer per posar a la casa del poble: “Casa Juan el Pastor”. Jo li anava explicant que el pare va fer de pastor tota la vida, que tenia una gosa que es deia Rumba, que no li agradava fer servir el tirapeu per agafar les ovelles perquè podia lesionar-les, que es fabricava salers de canya amb la navalla… I mentre jo parlava, ell, amb un rosegó de llapis i un tros de paper, anava dibuixant com aquell qui no diu res. De sobte, a l’humil paper, va aparèixer el pare amb el sarró, la gossa i les ovelles. Tan present, tan viu, tan real com jo el recordava.
Així és com vaig solucionar el dilema: el nostre Sergi Mas, més enllà d’etiquetes i d’adjectius, és un creador capaç d’insuflar una ànima a la matèria inert sobre la que estigui treballant. És un creador en el sentit gairebé bíblic (aquí el Sergi es posarà a riure) que confereix bellesa i vida a tot allò que toca.
No responses yet