Vaig nàixer a Santalecina (Osca), l’any 1954.
Els estudis de batxillerat els vaig cursar a Lleida i em vaig Llicenciar en Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Durant anys, vaig compaginar la docència a l’Institut Espanyol d’Andorra amb la investigació sobre aspectes de la història dels Pirineus i d’Andorra, sobretot els relacionats amb la segona meitat del segle XIX: els conflictes del carlisme, la crisi del sector del ferro, els viatgers romàntics…
Anys després, es vaig incorporar a l’Escola Andorrana de Batxillerat, on vaig exercir durant deu anys com a Cap d’Estudis. En la darrera etapa, vaig impartir classes de les assignatures de Geografia, d’Història i de Publicitat.
He col·laborat de manera habitual de la premsa andorrana. Vaig escriure durant deu anys una columna setmanal a la contraportada del Diari d’Andorra. Actualment, publico una columna mensual al BONDIA.
Durant quatre anys vaig ser membre del Comitè Director de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), de les publicacions del qual ha estat col·laborador.
Vaig presidir també la Comissió Nacional Andorrana per a la UNESCO (CNAU).
Ha publicat diferents llibres, individuals i col·lectius, sobre temes d’història contemporània a Andorra i als Pirineus, que trobareu a la Bibliografia.
El pas de la història a la ficció el vaig iniciar amb el llibre El temps estanyat (1994), una sèrie de relats de viatges per les fronteres del Principat d’Andorra que li van merèixer el premi Tristaina de periodisme.
L’any 1997 vaig guanyar el premi Fiter i Rossell de novel·la amb Últim estiu a Ordino que, editada per Columna, va tenir una gran acollida entre els lectors d’Andorra i de Catalunya (se n’han fet diferents edicions).
L’any 2004 vaig publicar a Proa La República invisible, que uns anys després, el 2006, va ser traduïda al romanès per l’editorial Meronia i, el 2018, al txec per l’editorial Paseka, amb traducció de Michal Brabec.
Vaig ser cofundador del col·lectiu cultural Portella i primer director de la revista Portella Andorra Lletres Arts, una fantàstica experiència que ha tingut continuïtat.
L’any 2013 vaig publicar El museu de l’elefant, novel·la amb la qual vaig ser finalista del premi el Lector de l’Odissea de Vilafranca del Penedès.
El desembre de 2016 vaig publicar la novel·la Alcanadre, un retorn als anys fundacionals del final de l’adolescència: els cursos de batxillerat a Lleida i els estius que passava treballant en un hotel de Sariñena, a la riba del riu Alcanadre. El vaig dedicar a la Marisa Sanz Anoro, la meva segona mare.
L’any 2018, conjuntament amb l’Editorial Andorra, el ministeri de Cultura i el comú d’Ordino, vam elaborar un programa per celebrar els 20 anys de la publicació d’Últim estiu a Ordino: traduccions al castellà i al francès, adaptació d’una obra de teatre, una ruta literària que es pot trobar al web del comú d’Ordino…
Sempre havia volgut tornar a la vida de l’Ursula Ure Simpson, a qui vaig fer una entrevista l’any 1999. Shanghai Andorra , escrita a quatre mans amb l’amic Txema Díaz-Torrent m’ho va permetre. El vam presentar durant el Sant Jordi de 2023 i ha tingut una acollida fantàstica entre els lectors.
El mes de desembre de 2023 vam rebre, amb la Pilar, el premi Àgora Cultural.
