Ha acceptat per patriotisme, que és moda darrerament. Baixa amb el Direct Bus acompanyat d’una colla de temporers que prenen mate, una infusió que fa pudor d’alfals. El vol provar? Ni boig, nano. Arriba a l’estació de busos de Sants. Estació? El John ha vist barris de venda de farlopa al detall que fan més goig. Per aquí ha de pujar turisme de qualitat a Andorra? Ho tenim magre! Truca al Camallarga. Escolta, Titacurta, ja veig perquè m’heu enviat: ningú vol fer vigilància en aquest femer! No, home. Ves a l’estació del tren, la del costat. Això ja és una altra cosa.

El John seu en un banc. Passa un mostrari complet de la diversitat humana. Conclusió: el món no va, ni anirà mai bé. Cames, braços i melics de nois i noies de pell blanca curulls de tatuatges. No vol imaginar-se com serà una platja nudista d’aquí a trenta anys, amb totes aquestes pelleringues multicolors torrant-se al sol. De  tant en tant apareix una parella mixta dels mossos. Armilla i cinturó amb mil gadgets. Es pensen que són a Chicago. Li dona més confiança un segurata amb cara d’haver treballat per l’empresa Desokupa SA. Se’l veu emprenyat perquè tothom s’equivoca i li demana on cau la sortida. Renega en arameu. Què et passa noi? Que qui ha dibuixat el circuit de circulació de la gent no ha posat mai el peu a l’estació. Bingo! Acabes de descriure la societat actual: cap dels capitostos que ens manen ha trepitjat el món real. T’haurien de donar el premi Nobel de sociologia. Em pots ajudar? Què busques, iaio? Sense faltar. Un sospitós de portar contraban de peces de bicicleta cap a Andorra. Allà el tens! Qui? Aquell innocent que porta una caixa? Sí, fa una estona que volta com si esperés algú i a la caixa posa Made in Xina. És massa evident. Aquí hi ha el quid: ningú sospitarà d’ell. Tu de nen vas veure massa dibuixos del detectiu Conan, però vaig a parlar amb ell. Ei, tu, el del paquet gros! Un munt de mascles tatuats giren alhora el cap. (Continuarà).