Vaig començar fent classes d’andorranització (quina parauleta!) per diferents centres del país, amb una estada llarga a l’Institut Espanyol de Batxillerat. Impartia una hora setmanal a cada grup i tenia tots els alumnes d’Aixovall. Em costava aprendre a la ratlla de cinc-cents noms, així que havia d’assenyalar amb el dit per fer les preguntes. Tothom s’amagava i calia dirigir l’índex cap un pupitre: TuTuTuTu… Des del fons de l’aula, algú va dir: “Demana més tard, Joan, està comunicant!” Que ca… bretes! Amb aquella hora a la setmana vam fer un munt de sortides, d’exposicions, de treballs didàctics… Després em vaig incorporar com a cap d’estudis a l’escola andorrana de batxillerat. Conservo records fantàstics dels alumnes i dels companys i la sensació d’haver tocat amb la punta dels dits una escola participativa, oberta i inclusiva. Un somni.
Els professors treballem amb nens i joves en formació, amb material molt sensible que requereix una gran dedicació: atendre els alumnes durant les primeres etapes de la vida, donar suport als que presenten dificultats, ajudar-los a triar camins… Hi ha hagut en aquest país una pretensió d’innovació, d’anar per davant en el camp de l’ensenyament que ha estat valenta, però no exempta de riscos i d’alguna patinada. En aquests casos, el professorat ha hagut de sortir al rescat, com ho ha fet en la situació actual, una crisi de dimensions planetàries però de conseqüències locals que cal minimitzar si no volem que l’educació dels joves se’n ressenti.
Com a totes les professions, hi ha docents que fan la feina amb més dedicació que d’altres, però durant la meva dilatada carrera he trobat sempre un enorme compromís per part dels membres de la comunitat educativa. No obstant això, hem de conviure amb la crítica gruixuda sobre les vacances dilatades, sobre els privilegis immerescuts o els vicis compartits amb la resta dels funcionaris. Que aquests tòpics apareguin als comentaris de les xarxes no em molesta gaire, però quan salten des del fang de l’anonimat a la pàgina de l’editorial d’algun diari ja és més preocupant. Demostra el desconeixement de la feina que es fa a les escoles o la voluntat de posar el llistó del periodisme bastant baix.