JOAN PERUGA

Escriptor

DV., 07/04/2017 – 01:25

La primera vegada

Diuen que la primera vegada que ho fas no l’oblides mai més. Que després en venen d’altres en què tot es desenvolupa amb més delicadesa, amb més perícia i experiència, però, ai!, aquell primer cop. Ho vius amb els nervis a flor de pell, sense saber si és preferible pronunciar frases tendres i intel·ligents o mantenir-te en silenci. Si calen prolegòmens més o menys dilatats per conèixer millor a qui tens al davant o, un cop saps el seu nom, val més passar directament a l’acció. És inevitable el neguit de no estar a l’altura d’allò que s’espera de tu.

Així, tal com us ho explico, ho vaig viure el dia que em vaig estrenar amb l’Isidoro, que és un chicarrón del norte, de Bilbao per ser exactes. Em vaig estrenar com a autor signant llibres per Sant Jordi, vull dir. Havíem fet una obra conjunta: ell les fotografies i jo els textos. Un petit llibre de viatges. Es titula El temps estanyat i eren uns itineraris pels poblets amagats pels voltants de la frontera d’Andorra.

Primer va aparèixer per capítols al Diari d’Andorra, com si fos una novel·la de fulletó del segle XIX. Després es va convertir en un llibre d’àmplia difusió perquè es va regalar amb el diari per gentilesa de la desapareguda papereria Sol. El dia 23 d’abril, de bon matí, ens van instal·lar en una tauleta al costat del quiosc d’una de les botigues i els clients s’emportaven la premsa, el llibre i la nostra dedicatòria. Al principi, l’Isidoro, per a qui també era la primera vegada, estava una mica tallat, però de seguida es va animar i feia unes dedicatòries extenses i poètiques que em robaven el protagonisme. He dit que és de Bilbao?

Amb els anys, van venir més diades fantàstiques. Com a autor o com a simple lector. Dies lluminosos a la plaça del Poble d’Andorra la Vella, a Escaldes, a Barcelona… No hi ha al món una festa comparable a la de Sant Jordi. Ja sé que alguns pensareu que s’ha mercantilitzat i banalitzat una mica. Accepto que us emprenyi l’obsessió per les llistes dels més venuts i que en algunes parades hi trobeu més llibres que no pas literatura. Sant Jordi, però, és capaç de derrotar tots els dracs comercials, mediàtics, friquis i oportunistes.

Com a l’estiu, per Sant Jordi tota cuca en forma de llibre viu i que cadascú remeni i triï. Falten només quinze dies. Per poc que el temps acompanyi (i si no, també), us convido a gaudir joiosament de la festa. Remeneu, ensumeu, palpeu els llibres, lluïu les roses, compartiu converses amb els amics i coneguts. Apropeu-vos als autors i demaneu-nos dedicatòries personalitzades, amb prolegòmens o sense. Passada la jornada, no us oblideu del llibre que heu comprat o us han regalat. Qualsevol vespre, rescateu-lo de la tauleta de nit, obriu les pàgines amb una delicadesa plena d’expectatives i deixeu-vos seduir pel seu contingut.

Començar la lectura d’un llibre és potser uns dels pocs actes de la vida que resulta sempre, sempre, tan emocionant com la primera vegada.