Kamala i una figa coll de dama

dv., 02/08/2024

El mes de març, us ho vaig relatar en aquest mateix espai, vaig plantar al jardí de la casa del poble una figuera. Van ser uns dies estranys, més aviat tristos, perquè a Espanya es commemorava els vint anys de l’atemptat de l’11M i alguns polítics van tornar a utilitzar el patiment de les víctimes de manera espúria.  Afortunadament, va coincidir amb l’estrena a la televisió del documental Labordeta, un hombre sin más, les vivències del cantautor, poeta i polític aragonès, un home senzill i honrat, ens van salvar de tanta indignitat i estultícia. 
La primavera i l’inici de l’estiu han estat plujosos, amb temperatures suaus que el jardí ha agraït. He plantat una bignònia de campanetes grogues precioses, una abelia grandiflora que es veu exuberant i algunes plantes aromàtiques. He aconseguit ampliar el sistema de reg perquè arribi a tots els racons, amb canalitzacions petites i un programador que estalvia aigua. Sí, ho he fet jo solet i amb aquestes manetes. Ja sé que direu que no ha estat una gran proesa, però penseu que no tinc l’habilitat del pare, que amb la seva navalla de pastor, unes fustes i un filferro era capaç de muntar una nau espacial. No tot han estat victòries. Vaig plantar un magraner amb l’objectiu que els fruits em transportessin per les finestres vermelloses a les tardors de la  infantesa. No ha prosperat: la terra no és gaire bona i el jardiner inexpert.  
Mentre m’entretenia al jardí, entusiasmat o decebut per les victòries i les derrotes, el món ha seguit girant i, què us he de dir, no ha millorat gaire. Hem assistit a una eclosió dels partits d’extrema dreta als països veïns que fins fa ben poc semblava impensable. Els francesos han evitat in extremis una victòria del RN però, un cop acabi el parèntesi dels jocs olímpics, no hi ha garanties que es posin d’acord per fer un govern estable. Quina pena la incapacitat per arribar a pactes! D’altra banda, ens hem acostumat a les fotografies dels nens palestins morts a la guerra i a les imatges dels immigrants arribats en pastera a les platges, enmig de banyistes despreocupats. Una m’ha colpit de manera especial: un noi africà, exhaust a la sorra i cobert amb una manta tèrmica, aferrat al mòbil com a un salvavides. Imagino que només vol fer la trucada per dir als familiars que és viu. Una bala disparada per un jove desequilibrat ha ferit al candidat Trump, cada cop més groller i histriònic, que ha obtingut una foto per a la història. No celebro l’atemptat, però sí que hagi servit per motivar que el president Biden cedeixi el testimoni de la cursa electoral a la vicepresidenta Harris. La Kamala és una dona intel·ligent, filla d’immigrants i amb una rialla franca que contrasta amb el posat orc i embogit del candidat republicà. Espero que guanyi, el món la necessita!
Fa uns dies vaig descobrir entre les fulles de la figuera de Labordeta, que fan olor d’estiu, un fruit petit i humil (que en realitat és una flor). Una sola figa, un miracle de resiliència que s’ha obert camí allà on el magraner no se’n va sortir. Cada cop que baixo al poble, m’hi passo una estona contemplant-la, m’hi aferro com si fos una taula de salvació per no ofegar-me en un mar de notícies sense sentit. Confio que es vagi fent grossa i que, en uns mesos, m’ofereixi la dolçor exquisida de les  figues coll de dama negres, igual que confio que la Kamala ens porti una tardor plena d’esperança.