Té raó. Soc de lletres. Em sona el nom de les artèries, dels músculs i dels ossos; he après a pronunciar fumarato de bisoplorol com si fos un conjur màgic, però no sé de què dimonis parlo. Supleixo les mancances amb la imaginació. Em munto les meves pel·lícules. El mes de gener, per posar-vos un exemple, van operar la Pilar del cor i va venir a informar-me del resultat un senyor vestit amb una granota blava que duia a les mans una clau anglesa, unes alicates i una mica d’estopa. Va dir: “Bé, ja ho tenim això, jefe. Estaven les canonades obturades i la bomba treballava forçada. Hem hagut de substituir algunes vàlvules, canviar les gomes de les aixetes i fer un by pass perquè arribi un bon doll. Ha quedat tot plegat com nou!”

Una cosa sí que he après: la tecnificació de la medicina ens dona anys i qualitat de vida, però és molt més eficaç si va acompanyada d’un tracte personal i humà. La majoria dels testimonis dels que han passat pels hospitals durant aquests mesos terribles de pandèmia, valoren el tracte humà per sobre fins i tot de la tecnologia mèdica. Una paraula d’ànim, una carícia, un somriure equival en alguns moments a un bon TAC. Però perquè sigui possible aquesta dedicació, el personal sanitari, des dels metges especialistes al personal de serveis, han de realitzar la seva feina en les millors condicions possibles. Cal posar la sanitat al capdamunt de la inversió dels recursos públics, que són (i seran durant molt temps) escassos. Correspon als polítics fer-ho i als ciutadans exigir-ho.

Ens criden a la consulta. El metge rep la Pilar amb un somriure. Es mostra amable i proper. Destaca els resultats positius de l’analítica i li assenyala com pot millorar els que estan més fluixets. L’anima a seguir lluitant. Pensareu que m’ha llegit el pensament. No, és que tenim un as a la màniga. Ja us vaig explicar que des del 2018, l’any en què commemoràvem dues dècades de l’aparició d’Últim estiu a Ordino, el metge de la Pilar a l’UTR del Clínic és el Dr. Ventura. Us sona el nom? Sí, es diu igual que el noi de cal Rossell que estudiava al seminari de Barcelona i li tenia el cor robat a la Sumpta, la protagonista de la novel·la. Com voleu que el Dr. Ventura no sigui, a més d’un excel·lent professional, la persona més encantadora del món?