De moment m’apunto a intentar aportar alguna coseta positiva. Aquells que em seguiu al Facebook ja heu comprovat el desfici per fotografiar ocells des de les finestres de casa. Semblo la vieja del visillo en versió fotògraf naturista. Els passejants de gossos del barri estan espantats perquè es pensen que els vigilo per assegurar-me que no surtin més d’un cop al dia. He tingut molts retorns que agraeixen les fotos. M’alegro que us distreguin una estoneta. És sensacional que arreu, sobretot a les grans ciutats, el silenci i els espais buits han fet que la gent redescobreixi quela natura és a tocar. Durant anys l’hem tancat en espais reduïts, generalment llunyans, i, un cop tranquil·litzada la consciència ecològica, ens hem dedicat a triturar la resta del territori. Hauria de ser a l’inrevés, tot el territori pensat i protegit per conviure de la forma més intensa i propera amb la natura. Li vaig sentit explicar molts cops al professor Martí Boada. Ui! Disculpeu, que havia dit que deixava les reflexions per més endavant.

M’apunto també a la moda de penjar a les xarxes alguna foto de quan era jove. Aquí dalt us en deixo una. La vaig utilitzar per posar punt i final a la novel·la Alcanadre perquè surto a la riba del riu del mateix nom. He pensat en afegir-li una banda sonora de l’època i no podia ser una altra que El río, interpretada per Miguel Ríos (tinc les neuromes més estovades que el publicista de la Renfe!) No us perdeu les rimes de la lletra.» Yo recuerdo aque ldía / que nos fuimos a bañar/ aquel agua tan fría / y tu forma de nadar… en el río aquel, tu y yo y el amor que nació de los dos… Suisibi, suisibi, sibi, sibi...» Què voleu que us digui, amb aquests antecedents encara hem arribat prou eixerits a la maduresa. És ben simpàticel devessall de nostàlgia produït pel confinament, però convindria anar tancant-loperquè aviat començarem a penjar els daguerreotips dels avis.

Vull aprofitar, de manera especial, aquest espai per agrair la feina de tanta gent en unes circumstàncies ben dures. No tinc esperances que el sistema en conjunt millori gaire, però cada dia trobo mil exemples que em fan creure en el compromís, la solidaritat i la bondat de moltes persones. GRÀCIES!