Nit de foc als Pirineus

La majestuosa casa Navarri ocupa tot el front de la Plaça de Bonansa. Als andorrans ens podria recordar la Casa de la Vall, amb el matacà defensiu i la gran portalada coronada per un escut. En aquesta casa va nàixer Joaquin Maurin que, després de formar-se en ideals anarquistes, va fundar amb Andreu Nin el POUM, el partit al qual es va apuntar el brigadista George Orwell quan va lluitar contra el feixisme a Espanya. Maurin va ser un defensor turmentat de les utopies i llibertats més audaces, com molts altres homes nascuts per aquestes terres retirades, la qual cosa no deixa de ser un misteri que té atrapat a aquest viatger.

Quan arribem a Bonansa, la plaça està deserta i en silenci. Ens reben dos gossos que custodien la planxa de ferro on, aquesta nit, s’encendrà la foguera purificadora del solstici. Sota les finestres de la casa, han penjat unes falles molt didàctiques perquè els visitants ens fem una idea precisa de com són les que la gent del poble baixarà a la nit des de l’ermita de Sant Aventí. Després de dinar descendim nosaltres, sense falla i amb la panxa satisfeta, fins a Montanui, que està enlairat en un vessant sobre el riu Noguera Ribagorçana. Han tingut la bona pensada d’atansar l’edifici de l’ajuntament i la caseta d’informació turística a la vora de la carretera, per facilitar-ne l’accés als veïns dels diferents nuclis i als primers turistes que comencen a voltar per la zona.

A la caseta, la Bea ens dona detalls sobre les falles amb una saviesa i una amabilitat que la xerrera i la curiositat del viatger s’encarreguen de posar a prova. Ens aconsella retornar fins a Noals, seguir per una pista asfaltada que sembla conduir al cel, i arribar-nos al coll des d’on es domina un panorama infinit. Aquí s’encén la foguera, el faro, on la gent de Montanui aflamen les falles per baixar-les fins a la plaça. Des del faro hi ha una vista espectacular: el Pont de Suert, Vilaller, la vall de Barravés –per on s’escampen altres pobles fallaires: Aneto, Senet…– i les muntanyes darrere de les quals s’amaga la Val d’Aran.

El viatger guarda d’aquests pobles i valls records inesborrables d’adolescència. Aquí va a aprendre a estimar les muntanyes, a pescar truites amb les mans (no tenia consciència de fer res prohibit) i, sobretot, a estirar-se sobre un tou d’herba amb un llibre a les mans i deixar-se emportar pel plaer de la lectura. Avui, però, prefereix aparcar la nostàlgia i recrear la imatge màgica de les falles, haros i brandons que celebren la festa del foc als Pirineus.

El reconeixement de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO a la festa conjunta va ser un gran encert. Dona visibilitat a les formes de vida compartides pels seus habitants malgrat les dificultats de comunicació, alimenta el sentiment de pertinença a un territori ampli que no entén de fronteres administratives i converteix la cultura comuna en la veritable pàtria. Bona nit de foc a tots els fallaires!