No us espanteu pel títol, que no pretenc escriure una columna de terror. L’insomni del qual us parlo avui no està provocat per una patologia o un agent extern, sinó que arriba de manera natural a causa de l’edat. Ja us podeu anar fent a l’idea que si no el patiu encara, el patireu tard o d’hora (més d’hora que tard, ha! ha!). Sort que he dit que no tinc intenció d’aterrir-vos!
El fet és que, uns anys enrere, quan baixava al poble a passar uns dies amb els pares, sempre em sorprenien de matinada. Unes veus que sortien de la seva cambra em despertaven i parava l’orella preocupat perquè la mare no patís un dels seus atacs de pedra. Falsa alarma. Estaven parlant tranquil·lament de la visita que els havia fet la meva cosina o de les verdures que colliria l’endemà el pare per fer el dinar. “Però què s’empatollen? Són les quatre de la matinada i estan parlant de mongetes i tomàquets de l’hort? Mare meva!”, pensava astorat.
Han passat un parell de dècades i ara soc jo qui, de matinada, em poso a repassar la meva vida i, sovint, la dels altres. M’he familiaritzat amb els sorolls nocturns com si fos el sereno del barri. A la màquina d’escombrar del Servei de Neteja del Comú, que mou brogit de piconadora, la sento arribar des d’una hora lluny. Primer fa un costat del carrer, s’allunya, s’allunya… i torna per fer l’altre costat i allunyaaaar-se de nou. A quarts de sis, un repartidor s’atura al mig del carrer, deixa la porta del cotxe oberta i introdueix la premsa a la bústia de la botiga de la planta baixa. Du la ràdio a tot volum i sento les primeres notícies del dia. Per sort, gaudeixo també de la companyia d’un mussol que caça rosegadors i canta una estona damunt la branca d’un pi de la tartera d’Enclar.
Us sentiu identificats? Quins són els vostres companys nocturns?
Si em permeteu un parell de consells d’expert us els dono gratis, sobretot per aquells que no heu iniciat encara aquesta etapa. El primer: eviteu assumir la tasca d’arreglar el món, resulta tan inútil com esgotadora a aquelles hores de la matinada. Imagineu que us poseu a resoldre el tema de l’habitatge a Andorra: els gratacels, els youtubers, els fronterers, els treballadors expulsats a l’altra banda de la frontera… I què me’n dieu de treure l’entrellat del ‘procés’ a Catalunya? Té més girs de guió que una novel•la negra! Un segon consell és que de cap manera repasseu el que heu fet o dit durant les hores i dies previs. No us sentireu mai satisfets i us endinsareu pels senderons escabrosos del: «per què he obert la boca?» o «li hauria d’haver cantat les quaranta!». La foscor i el silenci fan que alguns fantasmes personals emergeixin des de cambres del passat que semblaven definitivament tancades. Això sí que és aterridor.
Val més que us dediqueu a elaborar una llista de les coses que podeu fer l’endemà per millorar la vostra vida i la dels altres. Coses senzilles i assolibles: veure sortir el sol, passejar en bona companyia i cuinar per a la família. Propòsits generosos que us animin a començar el dia. El més probable és que, abans de complir-los, us torneu a quedar dormits com un soc i, en despertar-vos, us arrossegueu fins a la cafetera amb poques ganes de fer exercici o de feinejar a la cuina per als mandrosos dels vostres fills. Haureu, però, descansat una estona en pau.