Juegos de super bingo gratis.

  1. Diseño y Usabilidad: La Experiencia Loki Casino en tu Smartphone: Esta tragamonedas de alta volatilidad de NetEnt te lleva al antiguo Egipto y sus muchos tesoros.
  2. Betsson Casino: Tu Destino de Diversión y Beneficios - El presentador está ahí para interactuar con los jugadores, pero no tienen nada que ver con los juegos.
  3. Aprovecha al Máximo tu Tiempo Libre con Cercano Casino Móvil: A pesar de que la plataforma es nueva, ofrecen una experiencia de juego general impresionante para jugadores nuevos y recurrentes.

Máquinas tragamonedas gratis sin descargar.

Geant Casino Móvil: La Revolución del Entretenimiento en tu Teléfono
Siempre puedes jugar juegos con bajos riesgos en el Casino de giros gratis y, si juegas bien tus cartas, aléjate con dinero.
Saona Casino: Tu Destino para Emociones y Premios
Los jugadores pueden esperar clásicos, de temporada, jackpots, megaways, hold and wins, cambio de carretes y más.
Ha reiterado su posición y Galaxy Entertainment también se unió, anunciando a principios de este mes que otorgaría un bono a los gerentes senior y por debajo de este mes.

Precio de cartones de bingo.

Conquistando el Éxito en Atlantico Casino: Descubre Cómo Ganar a lo Grande
Sin embargo, no tenga la tentación de reinvertir el lote en el próximo juego – intente dejar de lado parte de las ganancias para poder mantenerlas seguras y guardarlas para disfrutar de los juegos en el futuro.
Sportium Casino en tu Bolsillo: La Nueva Forma de Jugar
La clave del éxito es utilizar la gama de juegos gratuitos y funciones de giro junto con depósitos de partidos y promociones semanales exclusivas que se ofrecen a los jugadores.
Mega Casino Móvil: La Riqueza de las Opciones de Depósito

Loading...
Bondia

AMARAL

JOAN PERUGA

Historiador i novel.lista

 

 

Amaral

Amaral

Fa exactament un any acabava l’article en aquesta secció amb una frase d’una cançó d’Amaral: “No quedan días de verano, el viento se los llevo, un cielo de nubes negras…” No podia imaginar que, un any després, l’Eva seria una de les protagonistes de l’estiu (l’altra, sens dubte, la Jenni Hermoso). Nosaltres sempre hem estat molt d’Amaral. Encara tenim a la guantera del cotxe alguns dels CD de butxaca que adquiríem amb una fidelitat d’adolescents. Després, a força d’escoltar-les, ens apreníem les lletres i les cantàvem a plena veu. Som també dels que cantem al cotxe, com a les pel·lícules americanes. Hem fet molts viatges amb “Son mis amigos, en la calle pasábamos las horas, son mis amigos por encima de… todas las cosaaaaas”.

El dissabte 12 d’agost, al Sonorama d’Aranda de Duero, l’Eva, després d’unes paraules reivindicatives, es va treure el top i amb el tors nu va cantar “Revolución”, un tema del 2005. La va fer grossa. Molt grossa. Immediatament els columnistes de guàrdia, els que estaven a les gandules de les platges i un munt de gent diversa, des de haters a ministres del govern d’Espanya, des dels més progres als més fatxes… van omplir les xarxes i els diaris de comentaris. A favor i en contra. Alguns ho consideraven un acte feminista i altres pensaven que mostrar els pits és una pantalla superada. A mi, francament, m’hauria agradat que l’Eva no s’hagués tret el top i s’hagués limitat a cantar els temes que ens han acompanyat durant anys, però, malauradament, en aquests moments ens calen gestos i accions que ens treguin de la letargia i ens mostrin el perill de perdre les llibertats guanyades.
L’Eva Amaral i el Juan Aguirre són de Saragossa. Després dels resultats de les eleccions el 28M a Espanya, les Corts Aragoneses, que tenen la seu al magnífic palau de l’Aljaferia, on treballa de governanta una bona amiga meva, estan presidides per la diputada de Vox Marta Fernández. Aquesta senyora és negacionista de les vacunes, del canvi climàtic, diu mil pestes del col·lectiu LGTBI i no creu que hi hagi violència de gènere. És admiradora de Trump i de Bolsonaro. De la ministra Irene Montero va dir que “no sabe nada, solo sabe arrodillarse para medrar”. Mare meva! Tinc ben present, perquè la vaig viure, la lluita duríssima de moltes dones per la llibertat i la igualtat. Quan va morir Franco jo estudiava a l’Autònoma de Barcelona. Tenia desenes, centenars de companyes que, a més de lluitar contra la dictadura, havien de dissimular a casa, enfrontar-se a professors i companys, a les lleis i les inèrcies d’una societat masclista. Direu que Espanya sortia del franquisme, però aquests dies estic llegint L’esdeveniment, de l’Annie Ernaux. A la França de la llibertat, al país en el qual ens emmirallàvem, la decisió d’una noia de vint-i-tres anys d’avortar, de decidir lliurement sobre el seu cos, va ser una experiència aterridora que, amb la cruesa descarnada de la literatura d’Ernaux, et deixa estabornit.
Cadascú que digui el que vulgui de l’acte de l’Eva, però jo no penso quedar-me quiet davant de tot el que queda per fer i per defensar, a França, a Espanya i a Andorra. Si n’hi havia cap dubte, els cas Rubiales ens ha esclatat als morros. Segueixo, doncs, a la trinxera reivindicativa. Igual que seguim cantant els temes d’Amaral. El nostre cotxe disposa encara de reproductor de CD. Viatgem amb les finestretes obertes. Pareu l’orella!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *